"El teatre no es fa per a contar les coses, sinó per a canviar-les". Aquesta reflexió de l'actor italià Vittorio Gassman està en l'origen del naixement de l'Escola Municipal de Teatre d'Aldaia en 1987, ara fa trenta anys, allà per la moguda dels anys 80. L'Ajuntament d'Aldaia va decidir posar en marxa un projecte pioner a la comarca, que amb el pas del temps sí ha canviat les coses pel que fa a les arts escèniques a Aldaia i a la Comunitat Valenciana.

L'EMTA començà el curs 1987-1988, sota la direcció Santiago Sánchez i María Romero, amb tres grups integrats per 40 alumnes, amb l'objectiu de cobrir una necessitat teatral i pedagògica d'oferir a xiquets, xiquetes, joves i adults una ensenyança teatral des d'un àmbit professional i seriós. Donava així les seues primeres passes i apareixia a Aldaia un fet que, a poc a poc, va anar consolidant-se, enriquint-se i fent avançar les persones com a poble.

Després les rengles de l'EMTA les agafaren els directos Xavier Sanchis "Xaxirri", Javier Villaplana i Xema Palanca, fins arribar a l'equip directiu actual format oer Ruth Lezcano, Alberto Jiménez, Xema Palanca i Gemma Taberner. Un equip de professors i professores, tocats per la musa grega del teatre, Tàlia, els quals, malgrat els canvis polítics en el consistori, sempre han comptat al llarg d'aquests 30 anys amb el suport i bon fer professional d'una musa terrenal experta en arts escèniques, Francis López, gestora tècnica de cultura de l'Ajuntament i responsable de la gestió del TAMA i de l'emblemàtic Teatre del Mercat.

El passat 31 de març i 1 d'abril l'EMTA commemorava 30 anys d'una prolífica trajectòria en diversos micro-espectacles i xarrades emmarcats dins de la II Trobada de la Plataforma d'Escoles Municipals. Actes tots ells que xafaren els espais on l'escola de teatre aldaiera s'havia format al llarg  de tres décades: el Teatre del Mercat que la va veure nàixer, el TAMA que li va donar l'Aula Baco per a impartir els seus cursos, la Casa de la Música que li oferí el seu escenari i un recent contenidor museístic afegit a la vida cultural local, el Museu del Palmito d'Aldaia (MUPA).

Viver d'actrius i actors de renom.

Aquest esdeveniment commemoratiu coronava 30 anys de treball d'una escola teatral per on han passat centenars d'alumnes. Una escola que, malgrat que no tenia com a finalitat emular a les escoles oficials d'art dramàtic ni formar actors professionals, sinó il·lusionar l'alumnat entorn del fet teatral, va donar unes quantes figures rellevants en les arts escèniques valencianes. De fet, l'EMTA van sorgir joves promeses que en anys després triomfaran en el món de l'espectacle, com ara Juli Disla, Patricia Pardo, Ruben Aranda, Ernest Sendín, Ruth Lezcano, Marta Santandreu, Carles Garcia, Iris Lezcano, Manolo Conde, Alberto Jiménez... Actors i actrius de renom que hui actuen en les principals teatres d'Espanya. Tot això d'una escola on s'educa, on s'aprèn, on es creix, on es conviu.

El cas és que, sense buscar-ho, l'EMTA ha servit com autèntic viver de professionals del teatre valencià. El fes és que en l'EMTA han rebut formació actoral gent que anys després han creat companyies autòctones professionals com Nas Teatre i Combinats, que han arribat a actuar en grans escenaris del país, així com grups amateurs com el Teatre dels Vents, Alterades Teatre i la Companyia Eòlica. Grups teatrals, avui desapareguts, que van marcar una època sòlida en les arts escèniques valencianes.

Sòfocles va escriure que l'èxit és fruit de l'esforç i l'EMTA ha complit aquesta premissa amb el seu treball callat i constant. I el resultat han sigut també premis i reconeixements. I n'han estat uns quants. El més important el rebut el 27 de març de 2003, Dia Mundial del Teatre, quan EMTA fou guardonada amb el Premi Micalet de les Arts Escèniques a la millor contribució no professional que atorgava la Generalitat Valenciana. Però també es va rebre diferents premis al Concurs de Teatre de Mislata.

Valors humans inherents a l'art dramàtic.

Així i tot, l'objectiu de l'EMTA no ha estat mai potenciar la professionalització de les persones que en ella participen, sinó la part humana del procés inherent a l'art dramàtic. Ha treballat integració, cohesió, sentiments, decisió, valors, ciutadania... Un treball gens rígid, gens formal però sí estructurat. Des del grup de l'Escoleta, amb alumnat a partir de 6 anys, passant pel grup de La Canalla de 8 anys, després de La Colla amb 10/12 anys, per avançar cap als grups més joves i adults de Formació I-II-III treballem per formar persones a partir de l'experiència i del fet teatral. L'EMTA ha facilitat que centenars de persones de cada curs siguen més humanes, hagen aprés a gaudir i a ser més feliços.

Aquest llarg camí de l'EMTA sempre ha estat viu gràcies a les persones que han participat, any rere any, en ell. Concretament 10.950 dies, trenta anys. Però els vertaders protagonistes han estat l'alumnat, el professorat i la gestió cultural municipal, que han anat de la mà, que han cregut en un projecte teatral i educatiu fonamental per a vertebrar la vida ciutadana i extraescolar d'Aldaia. El compromís per recolzar la cultura i l'art dramàtic en totes les seues manifestacions ha continuat ferm fins al dia de hui.