La història demogràfica és pareguda a la d'altres nuclis de la comarca de l'Horta Oest. En 1510 el poble tènia 46 famílies, que van pujar a 60 en 1572 i a 130 en 1609. Amb l'expulsió dels moriscos i la crisi general del segle XVII, la població del terme va descendir fins a les 110 famílies en 1646, que van perdurar aproximadament durant tot el segle fins a 1713. Se sap que en 1787 a Aldaia vivien 1.500 persones i en 1877 ja eren 2.175 els habitants. A partir d'ací el creixement ha sigut constant, encara que moderat en les primeres dècades del segle XX. En el 1900 van arribar fins a 2.900 i en 1930 se sobrepassaven els 3.500 habitants. A partir del nucli central, el poble es va estendre cap al sud en els anys trenta, buscant la via fèrria Utiel-Valencia per mitjà del carrer de l'Església.

Trenta anys després, en 1960, el poble s'havia duplicat fins als 7.380 habitants. El corrent migratori de la dècada dels seixanta i setanta explica que en el 1981 Aldaia concentrara ja 20.800 persones, per la qual cosa pràcticament va triplicar el nombre d'habitants en vint anys. En les últimes dècades la població ha continuat augmentant fins a arribar als més de 31.320 de l'actualitat. El creixement demogràfic s'ha vist correspost amb una expansió urbana des del vell nucli originari de la plaça de la Constitució, Coladors, Santa Bàrbara, Sant Antoni i carrer Major.

En la actualidad, el grueso de la población, un 53,51%, está situado en la franja de edad entre los 30 y 64 años. El 13.98% supera los 64 años, mientras que un porcentaje ligeramente inferior corresponde a los jóvenes de entre 16 y 29 años. Los menores de 16 años suponen el 18,93% de los habitantes. La edad media de la población de Aldaia es de 39,6 años, ligeramente inferior que la de sus municipios vecinos.